I rere tants kilòmetres, tants tes, tantes nits que he fet sense fi aparent, improvitzadament... aquesta fita. I com si fes nomès set nits o dits o pits tan eixerits d'aquella festa de l'anìs a ca la Nia amb la Fina, la Tina, la Tània i la seva tènia, totes elles tan d'altre ètnia, i amb tu, Estefania... Ara, la fita: just al costat de la tifa, i jo tan net. La fita. Que arriba i marca l'Est on sembla que tu, trotamòns tambè i saltafronteres, ets. Enmig d'una cançò en el si del so que en aquest sol la fa vibrar. Ets... rere tants kilòmetres, tants tes, tantes nits sense saber per on... I just aquì, rere la fita, improvitzadament, descobreixo que ETS.