I rere tants kilòmetres, tants tes, tantes nits que he fet sense fi aparent, improvitzadament... aquesta fita. I com si fes nomès set nits o dits o pits tan eixerits d'aquella festa de l'anìs a ca la Nia amb la Fina, la Tina, la Tània i la seva tènia, totes elles tan d'altre ètnia, i amb tu, Estefania... Ara, la fita: just al costat de la tifa, i jo tan net. La fita. Que arriba i marca l'Est on sembla que tu, trotamòns tambè i saltafronteres, ets. Enmig d'una cançò en el si del so que en aquest sol la fa vibrar. Ets... rere tants kilòmetres, tants tes, tantes nits sense saber per on... I just aquì, rere la fita, improvitzadament, descobreixo que ETS.

Kè fuerte, señoras y señores!!! Llevo como nosecuantos meses (aquì en venezuela dirìan "sopotocientos" meses, palabra ke kiere decir "muchìsimos") sin poder entrar en mi bloguito... porque el menda no supo còmo narices hacer para escribir un "post" màs... asì de genial soy yo, mira tù!!! Y como habreis visto, ahora os escribo desde un ordenador ke no me permite poner los acentos "normales", asìn ke me los escribe al revèssss... simplemente FERPECTO!!! Pero bueno, a lo ke ìvamos... voy a transcribir akì los dos ùltimos poemas ke han nacido en el viaje ke ahora me camina: Dic el teu nom./ La veu em porta brùixola nova,/ i l'agulla marca per on surt el sol/ mentre el Camì, a l'oida,/ xiuxiueja com / podria crèixer aquesta aventura.../ Si el Vent ho vol, o tu,/ o la Mar.../ Dic el teu nom,/ i aquest cop com un conjur/ dit llabis endins, amb la veu soterrada/ en noves platges per descobrir,/ repeteixo el teu nom/ com un mantra nascut de fa molt lluny/ i des de fa tant temps, temps de recerca/ i confiança./ Dic el teu nom, i aquest nou crit de guerra/ emergeix davant l'horitzò,tan rodò/ com la teva brùixola o cintura./ I si repetìs, perquè aixì ho mana/ cada milìmetre del Camì,/ si repetìs el teu nom/ potser/ els planetes canviarien el Nord pel Sud,/ i l'Oest no sabria on fotre la seva "O"/ per poder compartir l'origen del teu nom,/ Estefania... Estefania.../ i tot quedaria cap per avall, / Ainafetse! i els caminants ens menjarìem les brùixoles del mòn/ Ainafetse, per poder trobar / un nou Destì... prop del teu nom/ com el millor conjur./